dimecres, 21 d’abril de 2010

Jo he tingut uns pares "dolents"...

No fa gaire a la ciutat brasilera de Maracaípe van desaparèixer dues noies de setze anys. Els seus pares van confessar que no sabien on havien anat a passar el cap de setmana ni tampoc sabien que les acompanyava. Al cap d´uns dies les van trobar assassinades. Mai no s´ha pogut aclarir el crim. Aquest fet va causar una gran commoció en tot el país i molts diaris van publicar la carta d´un conegut psiquiatre. Jo us n´ofereixo una adaptació.

"Jo, vaig tenir molt mals pares. Quan els altres nens menjaven dònuts, patates fregides, macdonalds, llaminadures, gelats, begudes gasoses... a mi m´obligaven a menjar arròs, amanides, carn, peix, verdures, pasta, fruita...

Sempre insistien que els digués on anava. Quan havia de sortir amb amics, no permetien que jo baixés quan tocaven el timbre. Volien que els amics pugessin perquè els volien conèixer. I, de vegades, em deien d´algun que no era recomenable i no volien que hi sortís més. I la meva llibertat?

Més encara: quan els meus amics al dotze o tretze anys , podien tornar tard a la nit, jo vaig haver d´esperar fins al setze anys per poder-ho fer. I quan tornava, sempre m´esperaven desperts per saber com havia anat la festa i en quin estat arribava a casa.

Els pares dels meus amics no els reprenien si estiraven alguna revista del quiosc o agafaven alguna llaminadura del súper. De vegades fins i tot els reien la gesta. A mi, en canvi, m´obligaven a dir el que havia fet i a pagar-ho.

Per culpa dels meus pares em vaig perdre algunes experiències excitants a l´adolescència, com per exemple la droga o l´alcohol, el sexe descontrolat, els robatoris o actes de vandalisme. I mai no vaig poder dormir en una comisaria. Realment eren "uns pares dolents!"

Però ara que sóc un adult honest, respectat i amb la vida ben encarrilada, desitjo ser per als meus fills"un pare dolent" perquè us estimo massa per ser "un pare bo".

Potser el pitjor de la nostra època és que no hi ha suficients "pares dolents".

Lluís Armengol

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada